Els blocs temàtics
L’experiència vital
Ramón García Mateos
La experiencia de vivir: del tiempo y las palabras
Vivimos varados en el puerto del tiempo. Hay quien vive en la añoranza del pasado, un pretérito perfecto ideal y manriqueño, porque el presente no existe y el futuro no es otra cosa que anhelo evanescente. O quien vive en la ilusión de un futuro abrileño, porque el presente no existe y el pasado es olvido; y dolor. Y quien quisiera vivir en la paradoja lingüística de un presente continuo de experiencias inmarcesibles, ajeno a la nostalgia y la esperanza. Probablemente se equivocan. El tiempo es el río de Heráclito que nos arrastra entre sus aguas, siempre distintas, en una inmersión catártica que nos transforma en otros, aunque seamos los mismos. Tan obvio, que lo olvidamos con frecuencia.
Vivimos en el hueco cóncavo y amoroso de las palabras. Somos animales lingüísticos. Somos palabras cinceladas en el muro del tiempo subjuntivo, en la conciencia desterrada de nuestra propia existencia. Palabras para vivir, palabras para cantar, palabras para morir. Amamos con la luz resplandeciente de las palabras. Invocamos protección y exorcizamos los miedos con palabras: sortilegios y oraciones para vencer la certeza terrible de la muerte. Las palabras dibujan los colores de un cuadro de Paul Klee , perfuman el olor acre de la vida, iluminan los sonidos ingrávidos que anidan en la garganta de la Piaf, eternizan el sabor inolvidable de los besos, redondean el tacto sutil de una caricia inadvertida. Por eso canciones y consejas. Versos amartillados frente a la injusticia. Cuentos y patrañas ante la celada de los relojes de arena y sangre. Por eso contamos y cantamos: para salvar nuestra memoria con palabras.
Vivimos y bebemos ajenjo ensombrecido en la umbría del sufrimiento. Vivimos y fumamos el cannabis nocturno del consuelo y la desolación. Vivimos y comemos compartiendo con los amigos el vino fraterno de la felicidad. Vivimos y fornicamos con la inútil desesperación de los desahuciados. Vivimos y naufragamos entre las cuerdas de la guitarra imposible de Paco de Lucía y en el prodigio de un verso de Félix Grande en la voz de El Lebrijano. Vivimos y escuchamos en los libros las viejas historias de quienes ya no están. Vivimos y escribimos poemas que buscan hoy el amparo de la música, de la voz y de la imagen para seguir viviendo en otras vidas. Escribimos y vivimos.
Ramón García Mateos
Els poemes i les músiques de l’experiència vital
Space Cowboys (Xavier Masjoan i Xavier Plana) han sigut els encarregats de musicar aquest bloc temàtic els poemes són:. «Vida laboral» de Juan López Carrillo, «Fábula del amanecer» de Alfredo Gavín, «Lo que es del César» de Juan Carlos Elijas, «El poeta Rainer Maria Rilke se asoma al tajo de ronda» de Javier Peñas Navarro., «hablando de objetos rotos» Rosa Lentini”.
Tots els textos han sigut seleccionats per: Alfredo Gavín i el rapsode del Bloc temátic: Ramón García Mateos.
L’artista plàstic i l‘obra de l’experiència vital
L’ artista plàstic i visual Pere Fort ens parla del seu procés creatiu:
«Els meus primers estímuls van ser en el meu entorn familiar, més tard vaig conèixer als clàssics i em vaig deixar seduir pels surrealistes als dotze, tretze anys.
No soc de tenir ídols, encara que si admiro a persones. I hi ha influències d’artistes i dels diferents moviments en la història de l’art.
Per a comunicar en el procés creatiu es produeix una trobada amb un llenguatge vinculat als sentits, per a utilitzar-lo i poder adaptar-ho al procés personal. Aquí comença l’obra.
Qualsevol circumstància que es dona, proposa per espontaneïtat interactuar amb l’acció. No hi ha concreció en això, perquè tots els elements es disposen en si mateixos sense que la intervenció sigui la que s’adeqüi plenament amb el pensament previ al desenvolupament de l’obra, i l’anar més enllà quan es defineix pels testimonis.
La ressonància amb la qualitat del fet causal produeix l’efecte dels referents actius, encara que subconscients.
Considero l’eclèctic en la producció com a bàsic per a no encasellar-se. Advoco per la constant adaptació del moment de trobades i la no vinculació d’una manera determinada de fer. Explorant el que esdevé des d’un punt de vista nou.
El gaudir i el sofrir pertany al sensitiu. Cada espectador i les seves emocions, a través de les sensacions subjectives determinades de caràcter personal, com viure l’experiència del moment sense que intervingui de manera explícita la voluntat. La idea sempre sorgeix després d’una acció, la resposta es dona per si sola.
El passat acompanya a la projecció. És a dir, tot depèn de l’observació i sentit que es desprèn de les memòries de cada observador, quant a la seva mirada i posterior reacció especular, activant l’efecte sensorial.»
Edició vídeo: David Serra
